Tenim oportunitats una darrera l'altra, per això pens que no hi ha bona sort o mala sort. Normalment no les reconeixem perquè esperam que passin unes altres coses de les que realment passen; per exemple, esperam que la gent ens faci més cas del que ens fa, que ens entenguin sense xerrar o que qualsevol cosa ens resulti fàcil i sense patiment. Normalment tenim aquests pensaments i sentiments infantils... i ens hi amagam darrera.
Ja ho va dir en T. S Elliot als "Quatre quartets" l'espècie humana no suporta massa realitat.
Però, la realitat és el que hi ha, tant si ens volem adonar com no. I tant si ens atrevim a viure-la com no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada