Trobada

Tornava cap a ca nostra pel carrer Muntanya i davant can Tomàs me vaig topar amb en Guillem Muntaner. Varem compartir a peu dret una estona meravellosa parlant de com ens tracta la vida, de l'alteritat, de n'Emmanuel Lévinas, de na Joyce McDougall, de l'educació, del nostre poble i la seva gent i de com va ser el "part" (del que s'han publicat notícies inexactes) del seu darrer llibre. Després d'aquesta conversa va tenir la generositat de regalar-me'n un exemplar de "De l'almud a la Barcella. Versets imprevists" d'Edicions Albopàs.

Del llibre he seleccinat un poema que traspua, com el seu autor, saviesa i esperança en un futur millor.

La fortuna, ni la sort
no vénen de l'aire del cel
sols són per als que la cerquen
amb esforç i anhel.

Treballarem tots junts,
sommiarem tots junts,
posant la pau i l'amor,
millorarem nostre entorn.

Saber llegir i escriure

En la societat del coneixement saber llegir i escriure és una competència imprescindible, perquè és una eina per informar-se i per seguir aprenent. Jo pens que serà la condició necessària per poder tenir ciutadans amb esperít crític. Però això ja ho veurem.

El que sí sabem és que no es va generalitzar l'ensenyament gratuït i obligatori per a tothom fins que la revolució industrial no va necessitar una mà d'obra mínimament formada. L'ensenyament consistia en saber llegir, escriure, treure comptes i estar assegut a una cadira

Alguns diven que l'ensenyament bàsic obligatòri per tothom va ser una maniobra del capitalisme per mantenir la roda productiva, però de la que se'n aprofitaren els educadors. Altres, els més idealistes, pensen que va ser una proposta valenta dels pensadors liberals de la que en varen voler treure profit els capitalistes.

Actualment, la competència en lectura i escriptura, que ha hem dit que és cabdal, és a les Balears i l'Estat espanyol és molt baixa.

Però, per veure la necessitat i la importància de saber escriure basta veure l'article del blog den Llorenç Valverde El poder dels signes de "punteria". I per adonar-se de la importància i necessitat de saber llegir basta veure el blog den Benjamí.

No fa falta dir res més.

Fortuna

Textos taoïstes
La major fortuna és el no tenir problemes; no hi ha cap profit superior que no sofrir pèrdues. El que les persones predueix amb els seus actes augmenta o disminueix, satisfà o destrueix, beneficia o fer. Tot és risc, perills que volten en el camí.

Les persones poden fer el bé per no collir necessàriament bendicions. les persones poden eludir fer el mal, però no necessariament evitar la calamitat.
Huainazi

El nostre temps en la terra és curt. No posseim la nostra vida. Venim a l'existència quan es relacionen les energies yin i yang i despareixem quan aquestes se separen. És així que si volem seguir vius en aquest món, hem de deixar que la vida segueixi el seu curs. No us aferreu a ella, no la faceu malbé. Emprau el millor que pugeu el vostre temps. Si aquest cos de carn i sang no és permanent, com més no ho seran les coses intangibles com el nom, el títol i la reputació?
Lie Tse

En el taoïsme hi ha tres autors classics en Lao Tse, en Chuang Tse i en Lie Tse. D'aquests el més conegut és sense cap dubte el primer, llavors el segueix el segon i el tercer és a occident encara un desconegut. Els Huainazi són els savis de Huainan que exploraren la psicologia humana i el seu entorn social.

Sort i mala sort

Tenim oportunitats una darrera l'altra, per això pens que no hi ha bona sort o mala sort. Normalment no les reconeixem perquè esperam que passin unes altres coses de les que realment passen; per exemple, esperam que la gent ens faci més cas del que ens fa, que ens entenguin sense xerrar o que qualsevol cosa ens resulti fàcil i sense patiment. Normalment tenim aquests pensaments i sentiments infantils... i ens hi amagam darrera.

Ja ho va dir en T. S Elliot als "Quatre quartets" l'espècie humana no suporta massa realitat.

Però, la realitat és el que hi ha, tant si ens volem adonar com no. I tant si ens atrevim a viure-la com no.

lligam

lligam. m 1 Allò amb què es lliga, que lliga, que serveix per a lligar o que fa estar lligat. Rompre els lligams que el subjectaven. Dos mots sense cap lligam gramatical. És un home que no és lliure: té massa lligams. Els lligams de l'amistat. No hi veig el lligam de les idees.
2 mec Limitació a la llibertat de moviment d'un sistema mecànic.

Escoltar, sentir i parlar

Escoltar, acollir i parlar creant un vincle entre dos. Això és saber que diu l'altre, perquè ho diu, fer nostres les seves paraules com si les haguessim dites nosaltres mateixos; i finalment parlar fent saber que hem entès el missatge de l'altre i que per nosaltres tan important és el que volem com el que vol l'altre.